VOLA

Un, dos, tres i salta! Corrent o ballant i amunt. Volent anar cel enllà, esquivant al sol que crema o trobant la lluna que refreda. Saltant, amb ganes de volar sempre. Volent arribar als núvols, sense baixar-ne mai. Congelar aquest moment com si ens poguessim quedar suspesos en l'aire i no tinguessim el deure de tocar de peus a terra.

PATIS

Ciutats de ciment i totxo on el verd s'hi fa naturalment escàs. Entremig, darrera façanes i murs s'hi amaguen, desconeguts, trossets de verd. Espais privats on la natura encara hi té un lloc. Són els patis. Silenciosos i poc freqüentats són com una sorpresa, no es veuen, pocs en saben l'existència. Els patis, amb el seu silenci, sembla que amaguin secrets però de fet, són un bonic secret amagat dins les ciutats, només conegut per uns pocs. Els arbres, les flors i fins i tot algún petit hort créixen estimats com una preuada i escassa herència natural. Els patis, són un privilegi on poder veure passar les estacions al bell mig de la trama urbana.

I buscant patis recordo l'infància al pati dels avis. L'espera d'hivern, contemplant-lo desde la finestra, sota la boira manresana, amb els colors apagats i ple d'humitats. Una espera impacient que s'acabava amb el bon temps. Aleshores s'obria i l'inàguravem amb un dolç postre de maduixes amb sucre sota el sol de primavera. Era un moment important on s'obria una llarga temporada de jocs i corredisses a l'aire lliure. Jugant entre sol, ombres i colors. Aquell pati me l'estimava molt, i es conserva intacte, com un somni, dins els records d'infància. Deu ser per això que un pati se'm fa sempre tant i tant especial.

ÍNTIM

Dies de temps sufocant. Esperant el vespre quan el sol va de baixa i una suau brisa ens fa respirar, ens recupera d'una calor que panseix. El sol pren colors extraordinaris i les arquitectures de la ciutat es simplifiquen creant siluetes de negre. Un espectacle d'ombres xineses fetes amb la llum del sol d'estiu. Després de tant dies, tenia ganes de contemplar de nou un capvespre al 2n 2a. Ja ho sabeu que m'agraden, són tristos i bonics al mateix temps. Capvespres tranquils, quan la claror s'esborra i el dia és torna íntim i personal.

TORNADA

Davant del volant, recorria una carretera llarga i de pocs revolts. L'estiu ja es feia notar i per les finestres entrava un aire calent que es feia sentir fort a la cara. La radio tenia l'emisora de sempre que tocava, insistent, les cançons de sempre. Fins que va arribar aquella canço diferent i inesperada, que no havia sentit mai. Aquelles lletres, en poques paraules deien tantes coses, explicaven de manera precisa i delicada moments de vida. I és aleshores quan el paisatge de fons i aquella manera d'escriure es van fer una sola cosa i el 2n 2a reaparéixia davant meu. Les coses de la vida havien portat a l'espia a fer un viatge llunyà. El 2n 2a havia quedat tancat i oblidat. Calia tornar, volia tornar.

.

El viatge ha estat dur però vital per continuar. De tornada, obro portes i finestres, l'estiu ha arribat al 2n 2a. I l'espia també.

IGNASI OMS, ARQUITECTE

L'skyline modernista de Manresa té un nom destacat: Ignasi Oms. Arquitecte creador de la ciutat moderna va construïr la identitat nova d'una ciutat que es feia gran i mirava més enllà de les antigues muralles. Navegant a mig camí entre el seny històricista i la rauxa de les formes modernistes va donar formes sorprenents als nous encàrrecs de la burgesia i de l'administració pública. Unes formes que encara tenen vigència en la ciutat actual.

Però cal observar que l'arquitectura en partícular d'Oms i modernista, en general, va lligada de braçet per una companya inseparable: l'artesania. Les arts manuals són un complement bàsic que s'uneix delicadament a l'estructura general: vitralls, baranes de forjat sinuós, capitells escultòrics o parets amb esgrafiats.

Les tribunes i l'entrada de carruatges de de la Buressa, els sinuosos marcs de pedra i esgrafiats de la Torre Lluvià, l'escalinata i les garlandes florals del Casino, els diposits i el blanc de la Farinera de la Florinda o l'escala i els vitralls de la casa Torra. Són petits fragments d'un patrimoni modernista manresà molt més gran. Passejar-se per la ciutat modernista que va fer Ignasi Oms és un viatge arquitectònic de sensibilitat i elegància.

Més enllà de l'observació en directe de la seva arquitectura, ara, també podem fer-hi un passeig a través del llibre Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte editat per Angle Editorial i el Col·legi d'Arquitectes. Un llibre sòlid construït amb molta informació i un extens catàleg fotogràfic. Un volum que ja ocupa un lloc d'honor en les prestatgeries del 2n 2a.

IGNASI OMS I PONSA, ARQUITECTE

FENT DE JAPONÉS

Un entorn familiar però al mateix temps llunyà. L'espia es camufla i es posa la disfressa de japonès. És el moment d'entrar a la Sagrada Familia de Barcelona. Amb la càmera al coll es posa a fer cua per entrar en un espai on els indígenes hi són més aviat estranys. La curiositat arquitectònica de comprovar que, després d'anys de no venir-hi, el temple ja té un bon tros de sostre és massa alta.

A dins, l'espia, com un intrús entre turistes, observa nous boscos de columnes i bastides. Boscos on s'hi amaguen tímids debats que parlen de si cal acabar el temple o sobre si tot allò és Gaudí.

TELÓ DE FONS

La figura psicodèlica de la muntanya de Montserrat és constant, sempre present. Les seves formes naturals, fruit d'un arrauxat atzar natural, es fan sorprenents pels foranis i força corrents pels que han viscut sempre aquí.

Montserrat es deixa veure fàcilment desde qualsevol dels miradors o de les part altes d'aquesta ciutat de pujades i baixades. Però, a vegades, apareix quan menys ens ho esperem. Per damunt d'unes teulades, al fons d'un carrer o en envejades finestres d'alguns edificis que visitem. Malgrat ser una panoràmica aparentment estàtica hi han moltes Montserrats diferents. Algunes encara sorprenen. Aquells capvespres especials de colors que donen un to diferent a la pedra, aquelles nuvolades que li fan de barret, les enfarinades de neu a l'hivern o les boires que cobreixen enigmàticament la muntanya.

Com aquells antics decorats de paper, és el clàssic teló de fons de Manresa i voltants. Una serralada que presideix escènicament la funció diaria del nostre paisatge més proper.

.

I tot fent una passejada pel Youtube us podeu trobar amb aquest video d'en joansegon que ha recollit poèticament 24 Montserrats. Segur que us agraden.

LLOPS SENSE CARRER

Un carrer se'n va lentament. Poc conegut, oblidat i menystingut, el carrer del Llops, va perdent la seva personalitat dia a dia. Carrer vell, ruïnos i deixat però molt personal. El pas cobert, les velles cases caòtiques mig penjades sobre el riu o el petit mur mirant al Cardener fan d'aquest pas un lloc especial. Sota l'amenaça de brillants plans renovadors que encobreixen una piqueta destructora el seu final és, de fa temps, conegut.

Unes quantes cases ja són a terra, el pas cobert ja no hi és i la panoràmica verda sobre el riu Cardener ha estat tapada per un bloc gris construït en forma de jutjats. El compte enrere s'ha començat a complir. Ja no hi han més oportunitats, la rehabilitació ja no és possible. Amb ressons medievals, diuen que era un pas de l'antiga muralla, li falta poc per desaparéixer. Antic carrer de nom misteriós se li disposa un futur que el convertirà en una plaça dura amb habitatges sense balcons substituïràn la vella escenografia urbana. Un altre part del paisatge característic de la Manresa antiga s'esborra.

EXTREMS

Fred o calor, mar o muntanya, carn o peix, regadiu o secà, soterrani o àtic, nit o dia, orient o occident, amunt o avall, esquerra o dreta, séc o humit, ràpid o lent, gran o petit, obert o tancat, estiu o hivern, lluny o aprop, blanc o negre, nord o sud.

L'espia no és gens extremat però, hi ha dies de tot, i avui s'ha posat a col·leccionar extrems. Els extrems es fan veure més, generen més passió, però els matisos, com a barreja d'extrems, sempre agraden més.

GIRA

Sempre a punt per girar, el petit molinet, no es perd ni una petita brisa ni un vent fort. Esclau del vent, mai descansa i mai es cansa. El vent fa girar els seus colors vius i alegres. Quan l'aire bufa fort gira molt ràpid, els colors de les aspes es barrejen i, el molinet, s'acaba convertint en un disc de coloraines.

Observant-lo desde la finestra, l'admiro. Afronta les ventades i les tempestes per fortes que siguin. Sempre al peu del canó, resistint de cara al vent. Sempre.

EL MEU CARRER

El meu carrer no és una canço d'en Serrat, simplement, és el carrer on visc. No té gran cosa d'especial però de qualsevol lloc o sensació se'n pot fer una canço. Potser molta gent podria experimentar fer, del seu propi carrer, una pròpia canço. És facil identificar-se amb els sentiments o els carrers fet canço.

Tornant al meu carrer, cada dia sembla igual però sempre té aquelles coses que, de tant en tant, el fan una mica especial per un mateix. Com aquell senyor gran d'un primer pis, amb problemes respiratoris, que es passa tot l'hivern tancat i barrat hermèticament a casa amb les persianes baixades. No surt mai de casa però quan arriba el bon temps surt al seu balcó assolellat a gaudir de propines d'aire lliure. Cada any, quan canvia el temps, espero el moment de saber si tornarà a sortir al balcó.

Avui ha fet un matí assolellat i ell era al balcó, victoriós d'haver superat un altre díficil hivern, saludant als coneguts del carrer. Quan he passat per sota el balcó ens hem saludat amb un bon dia.

INESTABLE

Sol esplèndid. Grans núvols carregats d'aigua s'acosten, semblen fets de nata. El xàfec no triga a deixar-se caure. Poca estona després torna a sortir el sol. Unes hores més tard el procés es repeteix. Un exercit de núvols negres i amenaçadors torna a endur-se el sol per remullar la tarda. La calor de màniga curta es converteix en fresca de jaqueta.

Ara si, ara no, ara més, ara prou. Temps de contrastos.

SUD

Al Traster fotogràfic, l'aire del sud, hi ha portat noves fotografies. Un aire perfumat on hi voleien els pètals de flor de taronjer. La brisa flueix per paisatges extraordinaris que són un balcó europeu amb vistes a l'Africa. Un vent suau d'un sud on l'herència d'una antiga cultura oriental encara hi és ben viu.

Andalusia viu l'entrada de la primavera amb passió. Les música de les marxes tristes i solemnes esdeve un fil músical constant en els pobles i ciutats. Un éssers punxeguts i misteriosos prenen gradualment la trama urbana. Tot gira a l'entorn d'imatges religioses idolatrades, durant hores, en carrers plens de primavera. Tothom surt al carrer i viu.

Instants de vida congelats fotogràficament, amb el càlid protagonisme de la gent i dels paisatges, que es conserven curosament en el Traster fotogràfic.

.

Traster fotogràfic

RAMS

El diumenge de Rams obre la porta de la primavera. Quan imaginem un diumenge de Rams, tot i que n'hi han de totes menes, sempre cal imaginar-lo assolellat i apte per una purificadora passejada a l'aire lliure. Un diumenge agradablement conjuntat amb vestits nous que es complementen amb palmes, palmons, i llorers. En molts d'ells, tot detall és important: aquell llaç, les garlandes penjant, els caramels de colors... És, diumenge especial, d'estrena.

ARMATS

So de tambors i llances picant a terra. Un so que s'acosta de lluny i cada vegada es fa més insistent. És una mecànica sonora precísa i marcada, pacient i constant. La fa un petit exèrcit que neix d'antics significats, mig oblidats. Els armats, amb el luxe de les millors vestimentes romanes, obren i marquen amb decisió el ritme de la Setmana Santa.

VERD 9

De les branques dels arbres hi broten fulles d'un verd nou. Les fulles, petites i delicades, surten del seu amagatall per respirar l'aire suau d'una nova estació. La natura fa un badall de verd tendre. S'ha acabat el son hivernal, és hora de llevar-se.